Principios Opuestos, 2010

 

El ritme facilita la trobada de dues formes de concebre la vida tan dispars com a afins: una espiritual i una altra racional. Dues concepcions que no són més que graus d’una mateixa cosa, els dos pols d’un mateix ésser.

Oposats, idèntics en naturalesa però diferents en grau els extrems del qual estan en permanent contacte. El ritme és el fil conductor que ens permet avançar i fer-nos visibles, donant la sensació de que podem controlar el temps i crear universos comuns a partir de dos punts de vista diferents.

“… hi ha una llei no explicada, encara que certa, segons la qual tot el que algunes vegada ha existit ho ha fet para d’algun i una altra manera tornar a existir, repetir-se, gens es dóna en solitari, tot ocorre almenys dues vegades, és l’única manera de crear el ritme, l’ona periòdica que dóna motiu a una llei molt poderosa que és la llei del símil, de les semblances, suposo per això que totes les visions del món que puguin concebre els éssers humans podrien agrupar-se en només 2 tipus:

1. aquella forma de pensar que considera que els fets són únics i irrepetibles, que són un punt aïllat en l’espai i el temps.
2. la que considera que són necessàriament *repetibles, una successió de punts en el temps…”
*Nocilla *Lab, Agustín Fernández Mallo.

Creació, direcció i interpretació: Víctor Zambrana/Mario G. Sáez.
Assistència de direcció: Ángeles Angulo/Joaquín Jara.
Programació, visuals i il·luminació: Román Torre/Carles Rigual
Música: Ilia Meyer/David Crespo.
Documentació videogràfica: Ricardo Salas.
Vestuari: Antony Morato.
Producció executiva: Margherita Bergamo/Susana Castro.

Residències de creació:
Endansa, Sevilla.
Divir/CAPa, Faro.
L’Animal a l’esquena Celrà, Girona.
Estruch, Sabadell.
La Caldera, Barcelona.

Coproducció Erre que Erre danza i Asociación NU2’s

[nggallery id=4]